valigant

adj.

(1) (en plt de qqn) Inconstant, ondoyant.

●(c.1718) CHal.ms iv. Variant, tr. «scan a ben scanbenec, valiquant.» ●(1744) L'Arm 248a. Muable, tr. «Valiguiantt.» ●405b. Volage, tr. «Valiguiantt.»

●(1838) OVD 161. imur scan, valigueant ha dibarfæt er boble-cé. ●(1844) LZBg 2^l blezad-2^l lodenn 78. Me houi é rebreichér d'en Abyssiénèd é mant rai valléguant. ●79. bout valléguant a zivout ou religion. ●(1857) LVH 135. quer valiguant én hou résolutioneu.

●(1922) EOVD 163. imur skan ha valigand er bobl-sé. ●(1934) BRUS 105. Changeant (moral), tr. «valigant.»

(2) (en plt de qqc.) Variable.

●(1874) POG viii. mez ar reolen-ze a zo valiant.

●(1906) BOBL 03 novembre 110 (stagadenn)/2f. ar garantez a zo foll ha valiant.