f. –ed, onn (botanique) Frêne.
●(1499) Ca 150b. Ounenn. g. fresne.
●(1659) SCger 162a. onnen, tr. «fresne.» ●(1732) GReg 436a. Frene, arbre, tr. «Ounnenn. p. ounnennou, ounn.» ●(1744) L'Arm 165a. Frêne, tr. «Onneenn… onneenneu.»
●(1907) VBFV.bf 57a. onnen, f. pl. onn, tr. «frêne.» ●(1973) SKVT II 13. onenned uhel.