gargouilh

m. –où Gargarisme.

●(1732) GReg 450b. Gargarisme, tr. «gargouilh. p. gargouilhou.» ●(1744) L'Arm 170a. Gargarisme, tr. «Gargouill.. leu. m.»

●(1876) TDE.BF 223b. Gargouill, s. m., tr. «Gargarisme.»

●(1934) BRUS 223. Un gargarisme, tr. «ur gargouill –eu.»