v.
I. V. tr. d.
(1) Doashaat (ub.) ouzh udb. : habituer (qqn) à qqc.
●(1849) LLB 1293. el lonèd aral (...) E zeli, a iouank, bout dueheit toh er iaw.
(2) Habituer, entraîner.
●(1927) DIHU 187/203. aveit duahat, sonnat ha gresat é ziùharigeu de zoug é gorv bras. ●(1937) TBBN 215. duahat, tr. «kustumat.»
II. V. intr.
(1) Doashaat ouzh udb. : s'accoutumer, s'aguerrir à.
●(1849) LLB 685. Er blanten a iouank doh en doar e zueha.
●(1939) KOLM 6. duahat doh er uerhonieh.
(2) Doashaat da : s'habituer à.
●(1929) DIHU 212/224. é sigur duahat de lén ha de skriù.
III. V. pron. réfl. En em zoashaat ouzh : s'accoutumer.
●(1857) GUG 140. Jesus e sacrefi é vamprigueu distér, / Èl aveid hum zuéhat doh é varhue ér Halvér.