anevalaat / anevaliñ

v.

(1) V. tr. d. Abrutir.

●(c.1718) CHal.ms i. abestir rendre stupide, tr. «assottein, trelattein, aneualein, aneualat.» ●abrutir, tr. «assottein, lacat de zonnet eneual eneualein.»

(2) V. pron. réfl. En em anevalaat : s'abrutir.

●(1914) DFBP 2a. s'abêtir, tr. «En em anevala.»