[brpm abusance < abuz + -añs]
F. –où Abus.
●(1790) MG 397. abusance a hræceu Doué. ●(1790) Ismar 319. En abusanceu e arrihuai diarbèn er veilleu-ze. ●509. a gaus d'en abusanceu e arrihuai diarbèn quemènt-ce.
●(1838) OVD 31. en ol abusance e hoès groeit ag er Sacremanteu. ●154. ag en usage d'en abusance.
●(1922) EOVD 52. en abuzans a é hrèseu.