Devri

raklañ / raklat

raklañ / raklat

v. tr. d.

(1) Racler, râper.

(1659) SCger 100b. racler, tr. «racla.» ●(1710) IN I 273. pismigat pe raclat quement a vez roet deoc'h da zebri. ●(1732) GReg 776b. Racler, emporter un peu de la superficie d'une chose, tr. «Racla. p. raclet.» Van[netois] raclein.» ●Racler de la corne de cerf, tr. «Racla corn caro.» ●782a. Raper, tr. «Racla. pr. raclet.» ●Raper de la muscade, tr. «Racla craouñ vusqadès.» ●Raper du tabac, tr. «Racla butum.» ●(1744) L'Arm 320b. Racler, tr. «raclein

(1872) ROU 98a. Racler, tr. «Raclat

(1914) FHAB Mae 150. ne c'helle ket chom ouz ar chifalont da raklat ar c'hrec'hen ; e zivesker a vanke d'ezan.

(2) Éplucher.

(1877) BSA 191. epad m'edo o racla carotez.

(3) Tondre (la barbe).

(1870) FHB 285/190b. he varo a ioa raklet, he vleo griz difuillet.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...