Devri

peliat / peliañ

peliat / peliañ

v.

I. V. tr. d.

(1) Peler, éplucher.

(1659) SCger 90a. peler, tr. «peliat.» ●163a. pelia, tr. «peler.»

(1867) GBI I 322. Me 'well duont 'n aval melenn, / M'am bije 'r gontel, hen peilfenn.

(1910) YPAG 4. peilhât pato, birvi dour, ribotât lêz, lakat lêz da zevel, skotan podou. ●(1927) FHAB Meurzh 62a. peilhat karotez. ●(1967) BAHE 52/21. Raskañ [patatez] n'eo ket peilhat.

(2) Écorcer.

(1732) GReg 318b. Lever ou ôter l'écorce, tr. «pelya. pr. pelyet

(1876) TDE.BF 502a. Pelia, peliat, v. a., tr. «ôter l'écorce.»

(3) Peler, ôter le poil.

(1499) Ca 22b. [bleuenn] Jtem pilo as. g. arracher les poilz bri. pelyat. ●154b. Pelyat. g. peler l. repilo / las.

(1732) GReg 708a. Peler, ôter le poil, tr. «Pèlya. pèlyat

(1876) TDE.BF 502a. Pelia, peliat, v. a., tr. «Peler, dépiler.»

(4) Déplumer, plumer.

(1659) SCger 42b. deplumer, tr. «peliat.» ●93b. plumer, tr. «peliat

(5) Cueillir.

(1862) BBR 4. Peillet em euz huel-var, melchon, ha benterc'henn, tr. «j'ai cueilli le gui, le trèfle et la verveine.»

(1986) PTGN 49. O pelhiat bezin war ar reier garo.

(6) =

(1580) G 476. Ho pluff gant a re uuel pep quentel so pelyet, tr. «Leurs plumes aux humbles gens à chaque instant sont enlevées.»

II. V. intr. Perdre ses poils, ses plumes.

(1876) TDE.BF 502a. Pelia, peliat, v. n., tr. «perdre ses poils ou ses plumes.»

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...