Devri

chatal

chatal

plur. –ed, –où

I. (agriculture)

(1) Bétail.

(14--) Jer.ms 66. Ha nep a duy extraneall / Hep ma quemyat eguyt chatall / Ez gourchemennaff am havall / Squegaff e pen cren en leall., tr. « Et quiconque viendra (?) de l’extérieur (?) / Sans mon autorisation, pour (prendre) du bétail, / J’ordonne, il me semble, /De lui trancher la tête, net, tout droit ». ●(1499) Ca 16b. Bagat chatal g. tropel de grosses bestes ou de brebiz. ●28b. Buguel an chatal. gal. pastour des bestes. ●36b. Chatal. g. daumaille. ●(1557) B I 713. An moch hann con hann leonet / Hann chatal hann aneualet, tr. «Les pourceaux, les chiens et les lions, et toutes sortes d'animaux.» ●(1575) M 1003-1004. Chatal é amesec, tr. «Du bétail de son voisin.» ●(1580) G 182-183. non neus doñ grat na mat na ty, / Douar na chatal nac aly, tr. «nous n'avons à notre disposition ni bien ni maison, / Terre ni bétail, ni conseil.»

(1659) SCger 7a. animal, tr. «chatal p. ou.» ●136a. chatal, tr. «les bestes.» ●(1732) GReg 4a. Abbreuver, tr. «Doura ar chatal.» ●37b. Les animaux domestiques, tant chevaux, toutes bêtes de somme, brebis, pourceaux, que bêtes à cornes, tr. «ar chantal. ar chatal. ar chatalou. Van[netois] er chetal.» ●(1744) L'Arm 29b. Bétail, tr. «Chétale. m.» ●(1790) MG 55. a balamor teoh é néein hac é spiein doh me chetal.

(1857) CBF 94. ar chatal hag an anevaled all. ●(1877) BSA 21. he vanden jatal. ●(1883) IMP 84. Penaos, mab, va chatal a ne ket da rë ? ●(1889) ISV 345. picoliou chatal.

(1904) DBFV 37b. chetal, m., tr. «bétail, troupeaux.» ●(1906) KANNgwital 40/316. parea ar chatal (...) zo re dano ho c'horf. ●(1920) AMJV 52. ar chatal a gav atao peadra da garga ho c'hov. ●(1922) FHAB Here 317. ar chatal kez a oa truezus o stad.

►[empl. avec la terminaison plur. –où]

(1868) FHB 166/79. Evelse ar chatalou so treud, hag ive ar chatal treud so fall varnezho, epad ma talc'h ker ar chatal lard.

(1913) KANNgwital 127/287. Evesaad ouz ar chatalou. ●(1928) KANNgwital 302/123. Dre boania kalz vardro hor chatalou. ●(1962) EGRH I 112. chataloù, tr. « bandes de bestiaux. »

(2) Chatal lart : animaux de boucherie.

(1868) FHB 167/87. eur C'honcours evit ar chatal lard.

(1922) IATA 5. ne gaver den da brena ar chatal lard.

(3) Chatal bras : gros bétail.

(14--) N 1214. Hon chatal bras aioa gloaset, tr. «Notre grand bétail avait péri.»

(1867) FHB 118/107b. hon denved hag hor chatal braz.

(4) Penn-chatal : tête de bétail.

(1867) MGK 9. evel eur penn-chatal. ●88. ezen, pennou-chatal.

(1932) KWLB 5. gwerza pe brena eur penn-chatal.

II. sens fig. péjor. (en plt de qqn)

A.

(1) Vauriens.

(1910) ISBR 289. el lézenneu en devoé saùet get harp er chetal. ●(1919) BSUF 6. Chetu rah er chetal é hoarhein, é skrignal, hag é rein tauleu troed d'où hansort eit gobér dehou seùel. ●(1974) LIMO 04 mai. ur vandenn gagnaj ha chetaled.

(2) La majorité des gens.

(1932) BRTG 1. Men dén ne havalè ket doh lod bras er chetal.

(3) Chatal mut : bêtes brutes, hommes dénués de sensibilité.

(1580) G 645. Chatal mut a yunas try dez, tr. «Les troupeaux sans paroles jeûnèrent trois jours.»

(c.1680) NG 165. Er chetal mut en deueh-sé / A ray bruit bras eué ; / hac e larain : «Goueh dim eué, / Pe guemersam biscoueh buhé !».

(1877) EKG I 181. Da dud hag a gemer Breiziz evel chatal mud ?

(1908) FHAB Eost 228. Lakât an den e renk ar chatal mud, setu aze ho mennoz.

B. Chatal kornek.

(1) Cocus.

(1647) Am 705. Sellit an histor an chatal cornecq, / Goude caezr prezec a va daou plecqua. / Hez eo cacet gate cuit va grecq : / Lesset tavantecq goude va ruequa, tr. «Voyez l'histoire des bêtes à cornes. / Après (avoir) bellement parlé et m'avoir plié en deux, / Ils ont enlevé ma femme : / (ils m'ont) laissé misérable après m'avoir rompu.»

(2) Imbéciles.

(18--) MILg 241. na ziskuezit eviziken / d'ho pugale nep lizeren, / grit anez-ho chatal kornek (d'après Gwerin n° 2).

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...